El principal objectiu de l'Arxiu és la localització i recopilació del Patrimoni Audiovisual Valencià, amb especial interés en els films realitzats durant el període mut, en el qual el volum de pèrdues és molt important. En l'Arxiu també es conserven les pel·lícules subvencionades per la Generalitat Valenciana des dels anys huitanta del passat segle.
El fons el constituïxen pel·lícules de ficció i no ficció, tant de curtmetratge com de llargmetratge, entre les quals trobem algunes mostres de la producció de la valenciana Films H.B. Cuesta (La barrera número 13), així com de projectes amb un marcat caràcter amateur, encara que amb innegables troballes narratives per al cinema de l'època (Castigo de Dios), i també pel·lícules plantejades des de l'ambició que es van veure afectades per la falta de suport financer (Moros i cristianos).
D'altra banda, també destaquem el projecte de salvaguarda del cinema de Joaquín Pérez Arroyo, director d'una bona quantitat de curtmetratges d'animació realitzats, entre 1941 i 1959, per a les firmes valencianes Juguetes Payá i Industrias Saludes, a més de CIFESA, Publicidad Levante o la seua pròpia firma, PASSA.
En l'apartat dedicat al cinema de no ficció trobem nombrosos exemples que retraten la societat i els costums, sobretot, durant les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, amb especial atenció a la representació de les festes populars valencianes (Valencia celebra sus fiestas de las Fallas o Les Fogueres de San Chuan en Alicante).
Menció especial mereixen Valencia en la retaguardia, conjunt de seqüències incompletes per al que sembla ser un projecte de pel·lícula que buscava retratar l'activitat social i econòmica a la ciutat durant la Guerra Civil, i Valencia, protectora de la infancia, documental dirigit per Maximiliano Thous, i pensat per a difondre a l'estranger el treball que les institucions públiques valencianes realitzaven en favor de la infància, en els àmbits sanitari, educatiu i judicial.
Quant a la nodrida producció del denominat “cinema independent valencià”, realitzat entre finals dels anys seixanta i mediats dels setanta, l'Arxiu conserva un bon percentatge d'este, depositat pels seus propis autors i autores: Rafael Gassent, Lluís Rivera, María Montes, Josep Lluís Seguí, Ángel García del Val, José Gandia Casimiro, Antonio Llorens o Joan Vergara, entre altres.
Precisament, d'entre este conjunt de filmacions, caracteritzades per posar en imatges tota una sèrie d'inquietuds polítiques i estètiques -evidentment influïdes tant pel cinema underground nord-americà com per la contracultura de Maig del 68- mostrem Travelling (Lluís Rivera, 1972); potser l'exemple més representatiu d'este “moviment”.
