Castigo de Dios va ser el fruit de l’obstinació personal d’Hipólito Negre, un actor valencià de teatre retirat a Faura (Castelló), qui va aconseguir que la seua sòcia en l’explotació del cinema local finançara el rodatge d’este drama rural escrit per ell mateix. Va ser rodada al seu poble natal, Lucena del Cid, i a València, i va comptar amb la col·laboració dels veïns del poble i d’alguns personatges populars en diferents comarques valencianes. L’únic tècnic amb experiència era l’operador José Gaspar, que es trobava en aquells moments a València col·laborant amb Maximiliano Thous. Es tracta d’una producció insòlita, de caràcter artesanal i semiprofessional, realitzada totalment al marge de la indústria cinematogràfica i dirigida principalment a públics rurals.
El seu argument manté una història típica del drama rural en voga en aquells anys al cinema espanyol: un cacic (Rómulo) enriquit de manera poc honrada, decidix secundar les pretensions amoroses del seu fill (Antón) que, amb males arts, vol casar-se amb la filla de l’alcalde (María). Esta, enamorada del criat del cacic (Pablo), s’oposa reiteradament a estos desitjos. La intervenció del capellà del poble, que recorda a Rómulo el seu térbol passat, soluciona el conflicte entre els dos pretendents. El dia de les noces entre els enamorats, el cacic, trastornat, irromp i acaba matant accidentalment al seu propi fill. D’esta forma Pablo i María poden estar junts i el cacic rep el «castigo de Dios».
Realitzada amb molt pocs mitjans, esta precarietat justifica la innegable tosquedat amb la qual està resolta, però a favor seu compta amb una economia narrativa que la doten d’una agilitat i un ritme infreqüents en l’època. Va estar en cartell a València durant una setmana amb una publicitat que destacava: «un grup de valencians demostrarà que sense director i sense ser artistes saben triomfar en la pantalla». Malgrat això va trobar distribució nacional i encara en 1932 es projectava en alguns pobles.
Restaurada en 1989 en col·laboració amb Filmoteca Española, va ser el primer llargmetratge que va restaurar la Filmoteca després de la seua creació. Els treballs van ser dirigits per Juan Mariné. La pel·lícula, localitzada a Faura, va arribar amb una tremenda contracció, fruit del mal magatzematge durant molts anys (poca ventilació, calor i excessiva sequedat). Les perforacions estaven forçades i els primers 25 metres del segon rotllo rebentats, per la qual cosa va caldre reconstruir perforació a perforació perquè no es notara. Va estar un mes en recuperació perquè recobrara l’elasticitat, i es va aconseguir un ample de quasi 34 mm en comptes dels 35 mm habituals. La mecànica per a treballar es va adaptar a la grandària de la pel·lícula perquè no patira desperfectes. D’ací va passar al laboratori, on es van compensar les desigualtats de llum i intensitat. El resultat final oferix una gran definició i la vibració causada per l’estat de les perforacions ha desaparegut quasi per complet.
La Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) també conserva dos cartells originals de la pel·lícula, en concret, dos guaixos sobre tela. Un és obra del cartellista valencià José Espert, i l’altre porta la firma Renau Berger, amb el que probablement és obra del conegut artista valencià Josep Renau, realitzada als dèsset anys. Els cartells, donat el seu interés, han sigut restaurats en el Departament de Conservació i Restauració de la Universitat Politècnica de València.
En 2025, i amb motiu del centenari de la realització de la pel·lícula, s’escometen els treballs de preservació digital del negatiu nitrat en un escanejat 4K, dut a terme en els laboratoris VIVAVISIÓN (Madrid).
Més informació:
Memòria del treball de conservació i restauració del cartell de José Espert.
Bibliografia:
Del Rey, Antonia (1999). «La pasión obstinada del primer cine valenciano». Archivos de la Filmoteca, 33, pp. 77-92. Text complet en pdf.
Ginés, Pep (1989). «Castigo de Dios, un párrafo aparte en la producción cinematográfica valenciana de 1925″. Archivos de la Filmoteca, Filmoteca de la Generalitat Valencia, 1, pp. 64-77. Text complet en pdf.
Lahoz, Nacho (1997). “Castigo de Dios”. En Pérez Perucha, Julio (ed.). Antología crítica del cine español, 1906-1995. Flor en la sombra. Madrid: Cátedra/Filmoteca Española, pp. 49-51.
Sánchez-Biosca, Vicente (1989). «Razones divinas». Archivos de la Filmoteca, 1, pp. 78-83. Text complet en pdf.
