Documental que il·lustra el treball que les institucions públiques valencianes realitzaven en favor de la infància, en els àmbits sanitari, educatiu i judicial. Dirigida per Maximiliano Thous, i produïda per PACE (Producciones Artísticas Cinematográficas Española), per encàrrec de la Junta Provincial de Protecció de la Infància, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació Provincial de València. Es va realitzar per a representar a València en la Quinzena Internacional de Protecció i Acció Social, que es va celebrar a París el juliol de 1928. És, per tant, una producció valenciana pensada i executada per a l’estranger.
Està organitzada en huit seqüències. La primera és «El niño que nace», amb imatges del pavelló Inclusa de l’Hospital Provincial, de l’escola Maternal de València i de l’Institut Municipal de Puericultura, amb el doctor Alejandro García Brustenga explicant a les infermeres l’atenció als xiquets. «La alimentación del niño» conté imatges del consultori La Gota de Leche, on s’alimenta i examina gratuïtament als xiquets, i de l’Asil de Lactància per a les obreres de la Fàbrica de Tabacs. En la seqüència de «El niño enfermo» apareixen imatges del Sanatori Nacional de la Malva-rosa, el Sanatori de Sant Joan de Déu, el del Carmen i el Dispensari Antituberculós Nacional.
«El niño asilado» conté exhibicions gimnàstiques de xiquets, jocs a la Casa de la Beneficència, l’Asil del Marqués de Campo i el de Sant Joan Baptista. En «El niño abandonado» es fa al·lusió tant a l’Associació Valenciana de Caritat com a l’educació en institucions de caràcter jurídic com són el Tribunal Tutelar per a xiquets o el pavelló de detenció i observació de l’Escola de Reforma de Godella, on el doctor Gómez Ferrer posa en pràctica les seues últimes investigacions psicològiques. En «El niño en la escuela» i en «El niño anormal» es posa l’accent en l’aplicació de sistemes pedagògics innovadors. El documental finalitza amb «El niño en los jardines» que inclou imatges de jocs i diversió d’un grup de xiquets en l’Albereda i els Vivers a València.
La pel·lícula va ser restaurada en 2002, en els laboratoris ISKRA (Madrid). Quant al procés de restauració, la còpia va arribar a l’arxiu de la Filmoteca en tres bobines. Dues d’elles estaven muntades i l’altra consistia en uns fragments que a priori semblaven ser descarts. El muntatge de les dos bobines muntades no era l’original. El metratge estava reduït dels 1297 metres originals als 1204 de la còpia trobada. A més, el material estava desordenat amb seqüències i plans acurtats o eliminats totalment, alterant la integritat de l’obra. El treball de restauració es va dirigir a una reconstrucció el més fidel possible a l’obra original, basant-nos en el que el treball de documentació va poder aportar. El remuntatge es va realitzar seguint l’orde dels intertítols que va establir el doctor García Brustenga i l’ordenació que presentava cada un dels fragments trobats.
Més informació:
Fullet de la restauració publicat per la Filmoteca (Imatges rescatades).
La pel·lícula en la premsa: El País.
