A principis dels anys 30, Elena Rodríguez-Bauzá i Rafael Peláez van fer dos llargs viatges amb destinació a Amèrica del Sud.
Acompanyats d’amics i parents residents en la zona, van visitar les selves i paratges del Mato-Grosso do Sul, Riu de la Plata i Paraguai, on van conviure durant mesos amb les tribus indígenes i van estudiar la fauna local.
La parella i els seus acompanyants van filmar el seu periple amb una càmera de 35 mm, però Rafael va emmalaltir durant un d’estos viatges i va morir en 1935, deixant viuda a Elena amb 28 anys i esta pel·lícula inacabada.
Silvia Garay Rodríguez-Bauzá, neboda d’Elena, va conservar els rotllos de nitrat i els va entregar a la Filmoteca.
El muntatge dels materials i la reconstrucció de les diferents etapes del viatge s’han basat en els documents i els testimoniatges aportats per la família d’Elena Rodríguez-Bauzá.
No obstant això, el caràcter amateur d’estes filmacions i la fatalitat que va planar sobre els protagonistes d’esta aventura van determinar l’absència de rètols i altres documents explicatius, de manera que no ha sigut possible establir amb absoluta certesa els llocs i les dates en les quals es van rodar estes imatges.
Restaurada en 2001, el tall de negatiu, muntatge i tiratge de còpies s’ha realitzat en el laboratori de la Filmoteca de la UNAM (Mèxic), amb el suport financer de l’Agencia Española de Cooperación Iberoamericana (AECI) a través del programa IBERMEDIA.