Una ballarina dansa amb una àmplia túnica que en moure’s crea efectes plàstics amb la tela, el volum i el color. La dansa serpentina va ser popularitzada als Estats Units i Europa a partir de 1890 per la ballarina americana Loïe Fuller. És un dels temes favorits del cinema dels orígens, pels efectes plàstics de llum i moviment que oferix. La pel·lícula de la Filmoteca és una producció de l’Edison Manufacturing Company.
Restaurada en 1994 en els laboratoris ISKRA (Madrid). El material era una còpia d’exhibició en suport nitrat conservada per José Manuel Collados Vaillard, que presentava una contracció molt alta i estava molt resseca, amb tendència a fracturar-se i amb l’emulsió desprenent-se. A més de l’acolorit, el principal problema de la restauració va ser la dificultat d’adaptar la mecànica actual per a reproduir una pel·lícula amb perforacions circulars, en comptes de les actuals amb forma rectangular.
Més informació:
La danseuse (La bailarina, Stéphanie Di Giusto, 2016).
Escenarios del cuerpo. La metamorfosis de Loïe Fuller. Exposició en La Casa Encendida.
Loïe Fuller en la premsa: La Vanguardia, Nexos.
Bibliografia:
Bardet, M. (2018). «La danza de Loïe Fuller y el cine». Boletín De estética, 14 (42), 79–105. Text complet en pdf.