Rolando, cap del partit republicà, salva a la jove reina Alexia de patir un accident. Els dos s’enamoren, però els principis d’ell li impedixen demostrar els seus sentiments. El Gran Duc aspira a casar al seu fill amb la reina i conspira per a imposar un govern conservador. Alexia acudix a Rolando i li oferix formar un ministeri per a detindre-li, però ell no accepta governar amb una monarquia.
Es tracta de l’última pel·lícula que Margarita Xirgu (1888-1969) va protagonitzar per a Barcinógrafo. Està basada en l’obra homònima d’Ángel Guimerá i és la producció més ambiciosa de tota la sèrie. Va ser rebuda amb gran expectació per la premsa, donada la gran inversió econòmica realitzada, i va obtindre bones crítiques. Un dels escenaris principals de la pel·lícula és el Parc Güell de Barcelona. Després d’este film, Margarita Xirgu es va retirar del cinema, al qual només va tornar en 1938, ja en l’exili, per a rodar a l’Argentina una adaptació de Bodas de sangre.
La copia nitrat a partir de la qual es va fer la restauració va estar sotmesa a una humitat excessiva, la qual cosa va originar un procés de descomposició que, afortunadament, no ha sigut irreversible, excepte en alguns plans en els quals s’han desplaçat les anilines dels tints i hi ha alteracions produïdes per microorganismes. La còpia tenia a més un parell de seqüències desordenades que alteraven la continuïtat narrativa del film i fou necessari remuntar-la. Físicament, havia patit múltiples projeccions i el sistema d’arrossegament es trobava molt danyat. Estos problemes, units a molt diferents graus de contracció del suport nitrat, van fer d’esta una restauració molt llarga i costosa, fins a obtindre una reproducció fotogràfica de notable qualitat.
Més informació:
Pel·lícula inclosa en el projecte europeu EFG1914.
Bibliografia:
Batra, Eli i Esteve, Llorenç (1994). «La I Guerra Mundial y el auge del cine catalán: un estudio de Barcinógrafo y de Magí Murià». Filmhistoria online, 2. Text complet en pdf.
Romaguera i Ramió, Joaquim (2002). Magí Murià: periodista i cineasta. Memòries d’un exiliat (1939-1948). Lleida: Pagés Editors.