Documental sobre l’ensenyança de la sericicultura moderna, produït pel Col·legi de l’Art Major de la Seda junt Ministeri de Foment, a través de la Direcció General d’Agricultura, que reflectix la importància que la producció d’esta matèria primera va tindre com a motor econòmic i cultural.
Segons El progreso agrícola y pecuario, en una nota publicada el 30 de setembre de 1920, «La citada película forma parte del material de enseñanza de la Sección ambulante sericícola (…) proyectándola y completándola por medio de conferencias en todas nuestras comarcas agrícolas, en las Sociedades, y Centros instructivos, Escuelas al aire libre en presencia de nuestros agricultores».
La restauració de la pel·lícula, realitzada en els laboratoris ISKRA (Madrid), va partir d’un negatiu de càmera sense muntar, en suport de nitrocel·lulosa, que va ser depositat pel Col·legi de l’Art Major de la Seda. Els negatius en nitrat es van sotmetre a un procés de duplicació fotoquímica per a salvaguardar les imatges a llarg termini.
El documental constava de quatre parts, però només es conserva la mitat aproximadament per la irreversible descomposició que afectava bona part dels materials recuperats. Es conserva el principi de la pel·lícula, la instrucció pràctica per al cultiu de les moreres i recol·lecció de la fulla i el concernent a la cria del cuc de seda. De la part de l’extracció del fil de seda i del seu processament industrial, a penes queda res.
La identificació, el muntatge i la profusa inserció de rètols explicatius en la restauració s’ha basat en la informació que sobre el film es va publicar en la Memòria de la Secció Ambulant del Col·legi de la Seda de l’exercici 1920-1921 (València, 1922).
Més informació:
La pel·lícula en la premsa: Levante-EMV i La Vanguardia.