L’escultor Pedro Clemenceau narra des de la presó la vida de la seua esposa, Iza Dobronowska, una dona exiliada polonesa a la qual l’afany de luxe i riquesa transformen en una vampiressa que arrossega als hòmens a la ruïna i al crim. Finalment, el seu marit la mata i en la presó redacta esta memòria perquè servisca de testimoniatge a la justícia, i d’explicació per al seu jove fill.
El proceso Clemenceau està basada en la novel·la d’Alexandre Dumas fill, L’affaire Clemenceau. Mémoire de l’accusé, de 1866. La pel·lícula va ser un dels èxits més memorables de la diva italiana del cinema mut Francesca Bertini. A més, en el primer episodi, el jove Clemenceau està interpretat per Vittorio de Sica qui, amb setze anys, va iniciar la seua carrera cinematogràfica com a actor en este film.
El film va estar perdut fins que en 1991 van ser identificades dos còpies en suport nitrat: una en la Filmoteca i una altra en la Filmoteca de Saragossa. La restauració es va dur a terme en col·laboració amb la Cineteca di Bologna, en el laboratori L’Immagine Ritrovata d’esta mateixa ciutat, a partir de les dos còpies. Estes presentaven importants danys físics, una avançada descomposició i una elevada deterioració de les coloracions, per la qual cosa el treball de rescat va ser d’una gran complexitat. Els principals problemes van ser la coloració, ja que en el film s’havien utilitzat catorze colors diferents, i la reconstrucció dels rètols. De fet, la reconstrucció del color es va fer seguint el denominat Mètode Desmet o Desmetcolor, desenrotllat per l’arxiver i restaurador de pel·lícules de la Cinématèque royale de Belgique, Noël Desmet.
