El ventríloc Francisco Sanz Baldoví presenta el seu espectacle de ninots autòmats, als quals dona moviment i veu, dotant-los de personalitat pròpia. Se succeïxen els números còmics i, després de cada un, Sanz mostra a la càmera els complexos mecanismes que els seus personatges amaguen rere d’una aparença quasi humana. A continuació, el seu autòmat més famós, Don Liborio, protagonitza una història de gelosia que li portarà a separar-se de la companyia i tornar al seu poble natal. Allí, entre els personatges reals, viurà diferents situacions complimentat pels seus paisans.
Francisco Sanz Baldoví (1872-1939) va ser un famós ventríloc valencià que va triomfar en els escenaris de tot el món en les primeres dècades del segle XX amb el seu espectacle de ventrilòquia. Utilitzava ninots de grandària natural, en realitat autòmats de gran realisme, animats per complexos mecanismes en el seu interior dissenyats per ell mateix, que actualment es conserven en el Museu Internacional de Titelles d’Albaida. En 1918 va decidir fer un documental que mostrara minuciosament la seua tècnica per a ser exhibit com a complement de les seues representacions teatrals. Per a això va cridar a Maximiliano Thous (1875-1947), periodista i dramaturg, qui iniciava en aquells anys la seua marxa cinematogràfica. El resultat va ser una pel·lícula certament insòlita, tant pel tema com per la convivència entre documental i ficció, que oferix en una primera part un reportatge sobre l’espectacle de Sanz i el funcionament dels autòmats i acaba amb una història de ficció interpretada pels ninots mesclats amb persones reals.
Quant a la restauració de la pel·lícula, en 1995 els descendents de Francisco Sanz van donar a la Filmoteca les còpies que conservaven de la pel·lícula, al costat d’un fullet promocional del film que conté dades fonamentals sobre este. Els materials consistien en dos còpies incompletes del film, fragments de sis còpies més i un gran nombre de descarts d’imatge i d’intertítols, la qual cosa va implicar un exhaustiu treball d’identificació i reconstrucció i, des del punt de vista tècnic, solucionar les grans diferències de contrast fotogràfic que presentaven les imatges. El rescat i difusió d’esta pel·lícula sorprenent, una raresa que s’ha projectat en un bon nombre de festivals i filmoteques, ha propiciat el reconeixement actual de la figura de Francisco Sanz.
Més informació:
Fullet promocional de la pel·lícula.
Fullet de la restauració publicat per la Filmoteca (Imatges rescatades).
La pel·lícula en A Season of Classic Films (ACE).
La pel·lícula en la premsa: El Periòdic, Levante-EMV i Valencia Plaza.
Pel·lícula inclosa en el projecte europeu EFG1914.
